A través del joc, l’infant actua i va
prenent consciència de sí mateix,
fet que afavorirà el pas a la
representació i a l’abstracció,
que són les bases per a
qualsevol aprenentatge.
Mitjançant el cos, el moviment i la relació, s’afavoreix la seva expressivitat psicomotriu,
obrint al nen/a a la comunicació, la creativitat i la formació del pensament operatiu.
Es pretén acompanyar l’infant durant el seu desenvolupament, per tal d’afavorir l’afirmació de la seva personalitat, una millor adaptació al seu entorn i a les relacions en sí mateix i eals altres.
Des d’aquesta disciplina es pot intervenir en dèficits psicomotrius de caràcter evolutiu (esquema corporal, lateralitat, estructuració espai-temps) i/o motriu (hipertonia, hipotonia, lesions del sistema nerviós...), així com en altres trastorns que impliquen dificultats de comunicació, de regulació de la conducta i de les emocions.
La teràpia psicomotriu es fa a nivell de sessions individuals i, si s’escau, grupals.
“La Psicomotricitat està basada en una visió global de la persona, la psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i físiques en la capacitat de la persona de ser i d’expressar-se en un context psicosocial, i té un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat. Partint d’aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d’intervenció psicomotriu que tenen aplicació, a qualsevol edat de la vida, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic.”
Fòrum Europeu de Psicomotricitat (Bruges, 1996)
L’objectiu general de la pscomotricitat és facilitar el desenvolupament harmònic
de l’infant, de les seves possibilitats motrius, expressives, creatives i cognitives,
a partir del cos en relació amb els altres, els objectes i l’entorn.